Estimar-te com la llum estima la ciutat els dissabtes de mercat 

i com el cos entén ser a casa en tornar de treballar. 

Ser-nos sorra tèbia i el final d’aquell crit travat de fa molt temps

 allà on un no gosa. 

Ablanir-nos en saber que el que cercàvem, 

en cada racó escorcollat des d’aleshores en cada replà,

 agafant alè,

era això.